Núria Llop: “Vaig començar a jugar a futbol amb nens”

45 views

Núria Llop és l’actual capitana del Girona F.C. Des de ben petita ha jugat amb nens i nenes, però a dia d’avui ja juga professionalment. Té 28 anys i l’hem entrevistat per saber-ne més de la seva vida quotidiana.

Quan vas començar a jugar a futbol?

Als 4 anys.

A part del Girona, has jugat en algun equip més?

Sí, vaig començar amb nens quan era més petita. Després quan ja no em van deixar jugar més amb nens vaig jugar a un equip de noies. Seguidament vaig passar pel Nàstic de Tarragona, després pel Lleida esportiu, l’Oviedo femení i finalment vaig arribar al Girona.

T’has sentit en alguna ocasió discriminada per jugar a futbol?

Si t’he de ser sincera, no. Com que he jugat des de petita amb nens, sempre ho he portat molt bé i mai no he tingut cap moment de discriminació.

En quina posició jugues? Si no juguéssis en aquesta posició, t’agradaria jugar en alguna altra?

Vaig començar jugant al mig del camp i al mig del camp m’he quedat. No hagués volgut jugar en una altra posició. La veritat és que em sento molt còmode en aquesta.

Per què vas decidir jugar a futbol?

La veritat és que els meus pares i els meus cosins sempre han jugat a futbol. Jo vaig provar altres esports, com l’atletisme, però al final em vaig decantar pel futbol.

Per què vas decidir fitxar pel Girona? Tenies més ofertes?

Sí, vaig tenir més ofertes. Però bueno al final el Joan Carles, que va ser el coordinador, i la Roser Sánchez, la delegada, van parlar amb mi i em van mostrar des del principi les coses tal com eren. Em van agradar molt els valors i la humiltat en què tractaven i això em va fer decantar per fixar pel Girona.

En tots els esports a vagades guanyes i altres perds però sempre has d’intentar treure la part positiva.

Com et sents quan guanyes un partit?

La veritat és que molt realitzada. Però bueno, en el futbol, com en els altres esport, a vagades guanyes i altres perds, però sempre has d’intentar treure la part positiva.

Com ha canviat el futbol a partir de la pandèmia viscuda?

La veritat és que nosaltres no ho hem notat gaire, perquè no vam parar al ser federació espanyola, però al nivell general sí que ha canviat el fet de no tenir públic, el fet de no dutxar-se a l’acabar els entrenaments o els partits. Ara ja podem començar-nos a dutxar a l’hora dels partits, abans ni això, però bueno al final tothom s’ha d’adapar a aquesta pandèmia.


Saps si pel fet de ser una jugadora semi-professional tens prioritat per vacunar-te? La Lliga us ha transmès alguna informació?

No, no tinc cap prioritat per vacunar-me per ser semi-professional, crec que abans hi ha molta gent que a d’anar per davant nostre.


Què opines de què el primer equip de futbol masculí jugui a Montilivi i el primer equip femení jugui a Torres de Palau?

Al final són prioritats i són categories molt diferents. Nosaltres no podem estar descontentes amb això perquè penso que al final defensem el mateix escut i a nosaltres ens han brindat l’oportunitat de poder jugar a Montilivi i hem d’agrair-ho moltíssim.

Quina sensació vas tenir quan vas jugar a l’estadi de Montilivi? Has jugat en algun altre estadi d’aquestes dimensions?

La veritat és que penses amb tots els anys que portes lluitant per jugar en un estadi així. Va ser un partit on van obrir portes perquè pogués venir gent i molt feliç.

Veus que el futbol femení està avançant en bona direcció?

Sí, la veritat és que sí. Des que vaig començar jo a dia d’avui la cosa ha avançat moltíssim, però també és veritat que encara ha d’haver-hi molts canvis.

Quin missatge donaries a les noies que estan jugant a futbol actualment, o que estiguin plantejant fer-ho en un futur?

Si et vos dedicar en l’àmbit professional tot té una dedicació i una perseverança. Al final és com un treball i hem d’intentar ser el més professionals per arribar com més amunt millor.

Redactors juniors

close

El més recent

Music Concept

Made for: Gabrielle Fante, Mina Galindo, Carla Garibaldi Music is an art, which can convey intense