Miquel Pueyo: “Lleida necessitava un canvi”

Per Dada Report

El quinze de gener dues alumnes de l’institut de primer de batxillerat van participar, juntament amb dos alumnes del col·legi Episcopal i una alumna del Dominiques, en una entrevista a l’alcalde de Lleida, l’excel·lentíssim Miquel Pueyo

Miquel Pueyo és doctor en Filologia Catalana i ha realitzat un Graduat Social. Ha estat professor de la Universitat de Lleida des de 1979 i ha impartit classes de Sociolingüística i de Política lingüística. El 2011 es va convertir en professor del grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual, on va impartir les assignatures de  Comunicació Política i Opinió Pública, i Anàlisi i Creació de Continguts Digitals.

Milita a Esquerra Republicana de Catalunya des de 1988 i va ser elegit diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1988 i 1992. A més va ser director de Planificació lingüística de la Generalitat de Catalunya, durant el 2004 i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en dues etapes: la primera, de gener de 2005 fins a maig de 2006, i la segona de novembre de 2006 a setembre de 2007. El mes de maig de 2018 va ser escollit candidat a La Paeria de Lleidaper la candidatura d’Esquerra Republicana, Moviment d’Esquerres, Avancem, i el Jovent Republicà. En les eleccions celebrades el 26 de maig de 2019 va ser el candidat de la llista més votada a la ciutat de Lleida.

Durant l’entrevista Pueyo parla de temes de l’actualitat i que són d’interès de tota la ciutadania com ara l’ecologia, la cultura, l’economia, l’actual pandèmia de la Covid-19 i les seves afectacions…

  • Quina va ser la seva motivació per presentar-se a l’alcaldia? 

La meva motivació per presentar-me  a la alcaldía va ser causada per una sèrie de fets com l’1 d’octubre. Aquest va implicar  que companys i companyes de partit fossin empresonats, i en l’actualitat encara hi segueixen, tot per haver volgut celebrar una consulta lliure sobre el futur d’aquest país. També em vaig presentar perquè notava que la ciutat de Lleida portava més de quaranta anys en el mateix sentit i tenia la impressió que la ciutat necessitava un canvi.

UN DELS PROBLEMES QUE AFRONTA LA PAERIA ÉS EL SEU ELEVAT DEUTE, AMB MÉS DE 175 MILIONS D’EUROS. ES TRACTA D’UN DELS DEUTES MÉS ALTS DE CATALUNYA I DE L’ESTAT.

  • Què li agradaria poder millorar a curt termini de la ciutat?

A curt termini el projecte que hi ha plantejat és superar el brutal impacte que ha generat la Covid. Actualment estem vivint un període d’ incertesa, no sabem durant quant temps haurem de seguir prenent mesures, les activitats econòmiques s’han vist impactades, per tant a curt termini el que s’ha d’aconseguir és viure, sobreviure, mantenir tant com sigui posible l’activitat del sistema educatiu i que l’estructura econòmica pugui tirar endavant i a partir d’aquí, una vegada tinguem una proporció suficient de la població vacunada i per tant puguem començar a viure amb una mica més de tranquilitat, ja s’obriran espais de desenvolupament econòmic i de creativitat empresarial.

  • A causa de la Covid-19, com s’han vist afectats els pressupostos per a les diferents partides de la Paeria?

S’han vist incrementats en dues direccions antagòniques. S’han reduït els ingressos i s’han incrementat  les despeses. A més a més, un dels problemes que afronta La Paeria és el seu alt deute, amb més de 175 milions d’euros. Es tracta d’un dels deutes més alts de Catalunya i de l’Estat. És un repte realment difícil combinar la necessitat de més inversions amb la realitat de la situació actual de menys ingressos. Per això els alcaldes i alcaldesses apel·lem a les aportacions de l’Estat, de Catalunya  i del Fons europeu. 

L’ALCALDE DE LLEIDA, MIQUEL PUEYO, EN UN MOMENT DE L’ENTREVISTA. (DADA REPORT)
  • Com es gestiona el reciclatge a la ciutat de Lleida?

Es gestiona raonablement bé. La gestió de la recollida de residus és una concessió que ja fa anys que està feta amb una empresa anomenada ILNET, la qual és supervisada per l’Ajuntament de Lleida. A més a més s’ampliarà la recollida selectiva a una part del barri de Balàfia, després que hagi funcionat a la zona que es coneix com a Ciutat Jardí. D’altra banda amb aquestes noves accions vers el reciclatge probablement ens ajudaran a evitar una sanció per part de l’Unió Europea.

  • Teniu previst augmentar el carril bici a carrers on no n’hi ha per tal de facilitar arribar amb bicicleta tots els punts de la ciutat?

Sí, un dels objectius és que es pugui arribar a tots els centres de batxillerat amb bicicleta. Hi ha dues direccions, una ampliant la xarxa de carril bici, i l’altra, que ja s’està duent a terme, reduint  la velocitat a 30 quilòmetres hora en la pràctica totalitat dels carrers i vies de Lleida, exceptuant els que tinguin dos carrils. Per tant això significa que les bicicletes, patinets i vehicles de mobilitat personal no només han de poder circular amb tranquil·litat pels carrils, sinó també per la calçada dels carrers, exceptuant la vorera, que és exclusiva dels vianants.

  • Proposen des de La Paeria algun projecte per a millorar les protectores d’animals a Lleida? 

La Paeria supervisa la gestió d’un refugi, el que s’anomena el ‘Refugi dels peluts’. Precisament per saber si la gestió d’aquest refugi és la correcta, després de diverses polèmiques, vaig fer una auditoria a la Universitat de Lleida. Però hi ha bones notícies: hi ha hagut un repunt en les adopcions. Penso que la manera com tractem els animals, en especial els que viuen amb nosaltres, dirà molt de la nostra qualitat com a societat.

LES REDACTORES DE DADA REPORT, BLAU MIRÓ I BLANCA ARMENGOL, DURANT L’ENTREVISTA. (DADA REPORT)
  • Com podem defensar els pagesos de Lleida davant de les grans centrals de compra?

Des del punt de vista econòmic i legislatiu és un tema que queda fora de les competències de La Paeria. Hauria d’estar en mans de les polítiques econòmiques europees, de l’Estat i de la Generalitat. A mi em sembla escandalós el contrast que hi ha quan un comprova el preu que paga un productor i el preu que paguem en una superfície comercial, això sense comptar amb els preus que trobaríem en un supermercat a Irlanda o Alemanya.

Una fet curiós durant la pandèmia és que les fruiteries, i en especial les fruiteries de barri, no van perdre activitat sinó que en van guanyar. Es van espavilar, van començar a portar la compra a domicili. Les iniciatives dels productors estableixen canals directes amb el consumidors. La digitalització és importantíssima. Si un productor porta una cistella setmanal al consumidor, aquest té la confiança de que el producte no s’ha passejat per mig món.

  • Com creu que hauria de plantejar-se la cultura una ciutat com Lleida?

Al meu parer la cultura ha de ser una mica rebel i queixosa per definició. Lleida és una potència del teatre familiar. Tenim companyies teatrals amb molt prestigi. D’altra banda la construcció del Museu Morera tira endavant. Tenim també alguns festivals molt importants com l’Animac. Encara hi ha molt camí per recórrer segurament. Vosaltres, els joves i les joves, heu de començar a expressar què us agrada, què creieu que falta, donar la vostra opinió, per tal que hi hagi millores evidents en aquest terreny.

EL NOSTRE OBJECTIU ÉS QUE LES FUTURES BIBLIOTEQUES SIGUIN UNA COMBINACIÓ D’ATENEUS DIGITALS, BIBLIOTEQUES I ESPAIS DE RECURSOS DIGITALS.

  • Segons el mapa de lectura pública, Lleida hauria de tenir més biblioteques als barris grans. Està previst que se’n construeixin de noves?

Sí, la nostra ciutat hauria de tenir més biblioteques. Fa poc el regidor de cultura va mantenir un seguit reunions amb la Generalitat. Farem un “mapa de lectura” precís de la ciutat. El nostre objectiu és que les futures biblioteques siguin una combinació d’ateneus digitals, biblioteques i espais de recursos digitals. La propera biblioteca que hem de construir estarà ubicada a l’oest de la ciutat perquè en aquest moment només tenim alguna biblioteca que funciona combinada amb centres cívics i la gran biblioteca de la rambla d’Aragó. És veritat. És una competència que La Paeria haurà d’afrontar. No us puc prometre que sigui en aquesta legislatura però sí en la pròxima. 

Al llarg de l’entrevista hem pogut comprovar el vessant humà del Miquel Pueyo, qui constantment ha parlat de les persones que l’envolten i són importants per a ell tant a nivell professional com personal: les seves filles, el seu alumnat, l’Olga, la seva cap de premsa (qui ens va rebre i també hi va ser present al llarg de tota l’entrevista), entre d’altres. Finalment, voldríem agrair a Miquel Pueyo per haver donat resposta a les nostres inquietuds i haver-nos concedit aquesta entrevista. Li desitgem una bona alcaldia. 

Redactor junior

close